EL BURRIBREUARI - JUNY-2011
 |
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU
Actualització: 27-06-2011
---
--- DEU TRONES I UN TRON. Sens dubte, la notícia més comentada de la setmana ha estat el nomenament dels consellers i conselleres que formaran el nou govern valencià. Set dels entronats debuten en aquests menesters. Només en queden quatre de l'anterior executiu (si comptem, clar està, el titular del tron que presideix les trones).
---
--- SET A QUATRE. La mateixa proporció abans esmentada, és a dir, set a quatre, es repeteix en altres peculiaritats d'aquest consell:
-- Set dels titulars són homes, i tan sols quatre són dones.
-- Set són llicenciats (o llicenciades) en dret, i quatre no.
No és que tinguem res contra els llicenciats en dret, però ens sembla que eixa proporció és una mica desproporcionada. No hagués estat malament incloure algun filòleg de prestigi que intente aclarir l'embolic mental que tenen amb això de les llengües... i un historiador destacat que ajude a legislar en aquelles matèries que afecten els nostres orígens i les senyes d'identitat valencianes (d'això, a Madrid en saben poc)... i un expert en comptabilitats destarotades que els ajude a pagar els diners que deuen... i... i... Volem pensar que eixa sobrecàrrega d'advocats servirà, almenys, per a perseguir corruptes, corruptors i corromputs.
---
--- ELS PRESUMPTES INNOCENTS. Don Francisco ha tret del Consell tots els implicats, imputats o murmurats per casos de corrupció (tots, excepte ell). Alguns dels anteriors titulars de trones han sigut honorats amb honors interns de les Corts, però altres, com ara el Sr. Rambla, s'han quedat sense cavall de batalla. Diuen les males llengües que el referit exconseller s'ho va agafar com un menyspreu i va demanar explicacions a Camps entre crits de nerviosisme.
---
--- EXPECTATIVES. Ja sabíem que el nomenament del nou Consell no podia despertar passions ni plors d'alegria. Uns diuen que Camps ha seguit ordres de Madrid, i altres que ha estat una jugada estratègica del president per a sobreviure l'esllavissada judicial que s'espera pròximament. En tot cas, sembla que hi ha sectors afins al PP descontents amb l'assumpte, i els analistes contraris al partit esmentat mostren, pel moment, una decepció continguda i expectant, sobretot en les conselleries que han heretat les àrees d'ensenyament i de política lingüística. Home! no voldrien que don Francisco buscara consellers com Joan Francesc Mira... o Raimon... o... o...
Per cert, sembla que no han agradat massa a la Comunitat Educativa les primeres declaracions del nou conseller, Ciscar, sobre el plurilingüisme i el decretasso que va decretar el seu antecessor, quan ja exercia en funcions i sabia que no continuaria al cap de la conselleria (sospitós, no troben?). Tampoc no agraden massa els precedents de donya Lola Johnson (nom de faraona i cognom de president dels EEUU). La sra. Johnson (Lola per als amics) ha assumit, entre altres, l'àrea de Cultura i la de Política Lingüística. A més, serà la portaveu del govern, en substitució de donya Paula Sánchez de León (la que el valencià lo parla, però solamente un poquet) i, si tenim en compte que la nova consellera exercia com a directora de Canal 9, no es confia massa en la qualitat de la informació que puga transmetre. Per cert, hem vist publicades declaracions d'aquesta mandatària on diu: "Com que sóc negra, em donen tots els marrons". No dubtem que això és una simple gracieta benintencionada, però no diga eixes coses, donya Lola, que pot prestar-se a confusions. No cal recordar que, entre persones normals, les virtuts i els defectes dels humans no tenen res a fotre amb les condicions racials de cadascú i, per tant, és convenient que a vosté se la jutge com a consellera pels seus encerts i pels seus errors, i no pel color de la seua pell, tan digne com qualsevol altre color de qualsevol altra pell.
---
--- LA FÓRMULA I. Ahir es va celebrar "la carrera de l'any" al circuit urbà de València. Canal 9, seguint els seus costums, va muntar un autèntic festival d'autobombos i envaniments. Ja se sap que aquest esdeveniment està més que qüestionat per diversos sectors, pel seu cost econòmic i per les molèsties que ocasiona, però ells només s'entrevisten a ells mateixos i als seus afins, sense dret a cap rèplica. I ahir van fer això, justificar les crítiques amb malabarismes argumentals sense punta ni filador. Està clar que, per molt que es qüestione i es demostre la manipulació d'eixa televisió pública, ells no pensen canviar. Caldrà bregar contra aquesta classe d'abusos.
---
--- EL MOVIMENT 15M. Continuen incrementant-se les activitats d'aquesta moguda popular que circula sota el lema "Democràcia real, ja!". El diumenge, dia 19, es van celebrar amb gran repercussió mediàtica les concentracions que s'havien convocat pertot arreu de l'Estat Espanyol. Els manifestants de València (no sabem si tots, però hi eren un bon grapat) es van concentrar a les portes del domicili de donya Rita Barberà per a protestar. L'alcaldessa de València, visiblement molesta, va condemnar unes pintades de mal gust que alguns participants havien pintat al carrer, i va aprofitar aquests detalls lamentables per a malparlar del col·lectiu en conjunt. Nosaltres també condemnem les accions de mal gust, com les pintades que vosté lamenta, o com els fets desagradables que van protagonitzar al Cabanyal les forces d'ordre públic. Aquest moviment no està motivat només per a bregar contra les imperícies de Zapatero, senyora, sinó contra els poders polítics i fàctics que ens han portat, entre tots, a la situació que ara estem patint. I d'això el seu partit no es queda fora. Tinga en compte també que aquesta autonomia la governen vostés des de fa molts anys, i ací hi ha molta tela que rascar. I no dic més, que açò és tan sols un burribreu, i no un burrillarg.
---
--- LA TELE DE L'ESPERANÇA. Telemaria López (Madrid). Ja saben vostés que TELEMADRID és la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, entenguen-me). A través d'eixe joguet manipulador que paguen entre tots els madrilenys (possiblement també ens toque pagar alguna propina als de "provincias"), els cataferros de la tal mandatària munten obsessives campanyes contra tot allò que posa en evidència els deliris imperialistes del madrilenyisme més prepotent (hi ha un altre Madrid més racional que no interessa per a res als espanyolistes més profunds), com ara la campanya que van organitzar recentment contra Pep Guardiola per a consolar les frustracions del club de don Florentí (per cert, el ridícul que van fer ací fou senzillament espantós).
Maria López, amb la boca calenta, el cul indignat i el cabet a la faena. |
Doncs bé. Una de les distingides d'eixa cadena pública autonòmica, Maria López, condueix un programa que s'intitula "El círculo", on va traure imatges pertanyents a unes revoltes ocorregudes a Grècia per a desprestigiar el moviment 15M en general, i més concretament la branca catalana d'indignats (la monomania que tenen als catalans és febril i obsessiva). Les crítiques per eixe error, que molts consideren intencionat, li van ploure pertot arreu (nosaltres també vam tenir a mal qüestionar el detallet a través d'aquesta mateixa secció), i la tal marilópez va demanar disculpes. Però les disculpes que va demanar no van ser orientals ni occidentals, van ser marca de la casa, és a dir, al més pur estil Mourinho, amb la prepotència del "Pichi" (eixe xulo que castiga), i sense rebaixar ni un bri el to de les bravates. Va qüestionar novament les intencions pacifistes del moviment i, amb les noves imatges en pantalla, va tornar a repetir allò de juzguen ustedes mismos:
Marilópez va mostrar aquestes fotos mentre locutava la seua particular fe de erratas. A la primera es veu un xicot amb un objecte a la mà; Mari va assegurar que es tractava d'una pedra agressiva (bona seria una pedra que s'aguanta amb dos dits). Està clar que les imatges de Grècia eren més cridaneres per a il·lustrar els propòsits de la presentadora.
Mari: No ens cansarem de manifestar el nostre rebuig a la violència, siga com siga i vinga d'on vinga. Els que portem anys defensant un altre model de societat coneixem la virulència de les pedrades, que trenquen llibreries i seus representatives, que fereixen manifestants o que, fins i tot, maten persones com Miquel Grau o Guillem Agulló (aquest últim el mataren a ganivetades). Però excusar-se amb el comportament d'unes minories per a intentar desprestigiar una reacció popular com aquesta ens sembla, a banda de poc objectiva, senzillament miserable. Mira, Mari, una altra foto que no està captada a Grècia, sinó a Madrid. Sense pedres ni ganivets. Juzguen ustedes mismos:
I posats a juzgar, que juzguen també aquesta:
---
--- EL PA DELS POBRES. Per cert, Mari, la de Telemadrid, va incloure en l'argument de disculpa abans comentat una referència als treballadors de la tele de l'Esperança. Va dir que allí treballen mil dues-centes persones, i que "no puede ser que cada error que cometamos en antena se ande jugando con el pan de esos mil doscientos trabajadores". Recollons, Mari! Quina mania teniu d'utilitzar el pa dels pobres per a protegir les vostres rabinades! He pegat una ullada a molts comentaris de premsa que han parlat de l'assumpte, i ningú no reclama res contra els treballadors; els més descarats es limiten a demanar que et defenestren a tu i, si pot ser, que eixa televisió pública deixe de ser un joguet en mans de donya Esperanza.
Comprenem que la gent que ocupa llocs de responsabilitat per la gràcia del dit del mandatari de guàrdia estiga una mica molesta amb tot el que està passant (els "marilópez" de Canal 9 també s'han aprestat a muntar programes incendiaris per a desprestigiar la moguda). És clar que, si finalment triomfa l'esperit del 15M, hi haurà qui no tindrà més remei que buscar algun altre lloc on pasturar les seues misèries. Cavar soques, per exemple, hauria de ser un treball tan digne com un altre.
---
--- GENT NORMAL I PROBLEMES REALS. És el títol d'un article de Carles Capdevila publicat al diari ARA el 19 de gener de 2011, l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". Tot seguit hem inserit una de les deu desconfiances que formen part del referit article, el qual podran llegir tot sencer clicant sobre el següent enllaç: GENT NORMAL... (cliiiic)
"Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües".
Salut, Carles, salut a tothom, i fins la pròxima
---
Actualització: 19-06-2011
| Segons Telemadrid, aquesta foto pertany als "indignats" de Barcelona... amb banderes gregues i mossos d'esquadra disfressats de 'police" |
El vidiet que podran veure a continuació (només dura 21 segons) conté un comentari de Telemadrid sobre el moviment dels 'indignats' del 15M. Se suposa que a Donya Esperanza no li fan massa gràcia aquests xicots i, per tant, "l'obligació" dels treballadors d'eixa casa és donar gust a "l'ama" i desprestigiar com siga el referit moviment de protesta. Al vídeo que ens ocupa, la presentadora qüestiona el punt de l'ideari dels indignats que proclama el caràcter pacifista del col·lectiu, i il·lustra el susdit comentari amb unes fotografies (segons ella aparegudes al diari El Mundo) on es veu una baralla de policies i manifestants armats amb pals... PERÒ EIXES FOTOGRAFIES PERTANYEN A UNA MANIFESTACIÓ QUE VA TENIR LLOC A GRÈCIA, i no a cap punt de l'Estat Espanyol. A l'audiovisual es distingeixen clarament les banderes gregues, els uniformes, els cascs i els escuts de la policia d'aquell país. Miren el vídeo i, com diu la locutora, juzguen ustedes mismos:
(convé que cliquen on diu You Tube, per tal d'ampliar convenientment la imatge)
Telemadrid, manipulación!:
Si ens atenem als conceptes més bàsics de la lògica i el sentit comú, algú hauria de dimitir, aclarir l'empastre o, com a mínim, demanar disculpes. Però ja veuran com aquest nou ridícul espantós es quedarà com una gracieta sense importància, soterrada entre les misèries de la normalitat esperpèntica que forma part del nostre dia a dia.
---
--- CURIOSITAT. Diversos estudis elaborats per gent experta en comunicació asseguren que Canal 9 i Telemadrid són les televisions públiques més manipulades de tota la Comunitat Europea. Curiosament, les referides entitats pertanyen als dos feus autonòmics més importants del PP durant les darreres dècades. Com diria la presentadora de Telemadrid, juzguen ustedes mismos.
---
--- MANIFESTACIÓ PER L'ENSENYAMENT. Ahir es va celebrar a València la manifestació PER L'ENSENYAMENT PÚBLIC, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ que s'havia convocat en protesta pel decretasso anunciat per l'exconseller Font de Mora. A hores d'ara, els enviats especials del nostre burribloc encara no ens han passat la informació exhaustiva que, a ben segur, hauran recollit amb rigor i eficàcia. Però els avancem la primera reacció que hem llegit, a La Línia de Wallace, on l'amic Pep Nebot diu el següent:
Trobe que n'érem molts --pel que vaig veure, trenta mil no em sembla una xifra gens exagerada-- però m'haguera agradat que en fórem molts més. Amb tot, la tebiesa amb què ha estat tractada la notícia en el mitjans espanyols, junt amb la ja acostumada virulència d'alguns comentaris dels lectors (que van, com és habitual, des de l'evident i tradicional manipulació catalanista fins a la necessitat d'acabar amb la inacceptable imposición d'un dialecte inútil i medieval al que caldria deixar "morir en paz"), fan pensar que l'objectiu es va acomplir, si més no en part. Ara, cal seguir fent sentir amb força la nostra veu, però convindria també seguir reflexionant sobre les arrels profundes del problema i afrontar-les amb valentia i imaginació, però també sense cap concessió més.... (clique ací per a llegir sencer l'article "Fent-nos sentir")
Estem amb tu, Pep. Ja saps que compartim resistència i esperança.
---
--- EL CRUCIFIX. S'ha parlat molt del crucifix i la bíblia que va utilitzar el Sr. Cotino quan va prendre possessió del seu nou càrrec de president de les Corts Valencianes. Jo no entenc massa d'eixes coses, però crec que vincular símbols religiosos als protocols, en un estat aconfessional, no és massa lògic. Amb aquest precedent, estem segurs que si algun dia és president de les Corts una persona de creences musulmanes, el Sr. Cotino veurà amb la mateixa normalitat que jure el seu càrrec utilitzant l'Alcorà i una mitja lluna (de què es riuen?... no podria ser?).
---
---
--- 19 DE JUNY. El carrer és nostre. Sííííí, donya Esperanza, sííí. Ja sabem que això del 15M és cosa de quatre rojos desqueferats (segons vosté, clar). Però han convocat una manifestació internacional sota el lema "19 de juny. El carrer és nostre" i resulta ser que eixos quatre desqueferats estan apareixent a milers pels cantons del "seu" Madrid i de les ciutats més importants de l'Estat. Ara mateix acabe de veure imatges d'aquest matí (encara queda la vesprada) i jo, en el seu cas, estaria bastant preocupat (no dic que vosté no ho estiga, però dubte que haja entés per on van els tirs del moviment 15M). Vosté va manifestar el seu convenciment que eixa moguda havia nascut de gent d'esquerres que volien fer la punyeta, i per això els va dir que muntaren el campament a Moncloa i no a Sol, que és on està el seu despatx. Que jo sàpiga, destacats dirigents pertanyents a organitzacions polítiques diverses, com ara Joan Lerma (PSOE), Cayo Lara (EU), Artur Mas (CiU) o Ruiz Gallardón (PP) han estat increpats en directe pels manifestants (molts altres ho han evitat entrant als edificis institucionals per la porta d'incendis). Nombroses concentracions de gent s'han plantat davant edificis públics governats per partits de tendències distintes per a deixar constància de les seues protestes, i diversos locals (oficines bancàries, borses de valors, etc.) també han estat visitades pels manifestants per a testimoniar el descontent general.
No, senyora. Açò no és un problema ideològic ni partidista. Està clar que el senyor Zapatero ja està més cremat que la pipa d'un indi i hauria d'anar-se'n a casa com més prompte millor (en la mateixa situació està el senyor Camps, i molt ens temem que acabarà matant mosques), però la qüestió és que la debacle electoral que s'augura al PSOE porta implícita l'alternativa del PP, un partit coresponsable de les polítiques que ens han portat a la situació que ara suportem, que ha fet una pèssima oposició i que, damunt, es presenta amb el líder pitjor valorat dels darrers temps. Amb eixe panorama tan poc il·lusionant no hauria d'estranyar-se ningú que el nombre d'indignats s'incremente a passos gegants.
És clar que aquestes mogudes que arrosseguen tanta gent solen patir actituds d'elements incontrolats que actuen amb violència (sobre això, aconsellem la lectura de l'article D'utopia i garrotades (cliiic), de Maria Josep Escrivà, publicat en aquest mateix burribloc), però excusar-se amb el comportament d'eixes minories per a desprestigiar els col·lectius assemblearis del 15M és com voler burlar-se d'una gran massa de ciutadans que s'ha cansat d'aguantar les misèries que la classe política i els poders fàctics estan repartint.
Així doncs, donya Esperanza, diga als seus súbdits de Telemadrid que canvien les fotos de Grècia per unes altres que s'ajusten més a la nostra realitat, i després, la presentadora que torne a dir al personal: juzguen ustedes mismos. I reaccione, senyora! No siga que faça tard, es pose a ploure, i vulga vosté que la culpa la tinguen Zapatero i els indignats.
Pd. Reconeixem que aquest burribreu no ens ha eixit massa breu. Però... què hi farem?
---
---
Actualització: 12-06-2011
--- HABEMUS PAPAM! Al voltant de 540 MUNICIPIS VALENCIANS CANTAREN EL PASSAT DISSABTE EL SEU PARTICULAR "HABEMUS PAPAM". També es van investir els alcaldes de la gran majoria de municipis de tot l'Estat Espanyol (aprox. 8.000). Molts dels actes d'investidura, sobretot els de les ciutats més importants, foren acompanyats de manifestacions pacífiques convocades pels moviments d'indignats del 15M (en alguns casos, l'acció de la policia està sent molt qüestionada). Les protestes indignades estan dirigides a la classe política i als poders fàctics, ja que tots ells (uns més que altres, això sí) són considerats responsables de la penosa situació, econòmica i politicosocial, que afecta el susdit estat i les autonomies que el componen (totes). Però si ens guiem per les declaracions que estem sentint, sembla que els més al·ludits continuen una mica despistats. Per cert... no troben que gastar-se 18.000 eurots en un aperitiu per a celebrar la constitució de les Corts és com reballar un manoll de borumballa al foc dels indignats?
---
--- CENTENARS DE REGIDORS han promès impulsar l'ensenyament en valencià en la presa de possessió (notícia de vilaweb (cliiic)).
Com era d'esperar, les reaccions al "decretasso" no s'han fet esperar i ja circulen pertot arreu clams en defensa de la llengua i en contra d'aquest nou despropòsit del govern valencià, encara en funcions. Una més, entre tantes.
 |
| L'hemicicle de les Corts Valencianes, amb la bíblia i el crucifix preparats, moments abans d'iniciar l'acte de constitució que se celebraria amb un àgape de 18.000 eurots. |
| València. Policies i indignats |
---
Com era d'esperar, les reaccions al "decretasso" no s'han fet esperar i ja circulen pertot arreu clams en defensa de la llengua i en contra d'aquest nou despropòsit del govern valencià, encara en funcions. Una més, entre tantes.
---
--- ANÀLISI LINGÜÍSTICA". Els nostres experts en matèries lingüístiques han analitzat el vídeo que il·lustra el burribreu publicat el passat dia 6 (El "decretasso") i ens han passat l'informe següent:
¿Què volem d'un representant d'educació que, en els pocs minuts que dura el seu monòleg diu 'absurde', 'hasta', 'texte', 'no li agrà', 'ficar', 'ademés', 'hastò'...?; que anomena cinc o sis vegades l'expressió 'model català' o 'catalanistes', que parla de 'llengua valenciana' i que al·ludeix al model gallec, però d'on ell mateix s'encarrega d'excloure la part 'nacionalista'?
Nosaltres no volem res d'eixe senyor, estimats filòlegs, i més si tenim en compte que ara és vicepresident dels "talls" valencians (amb el model esmentat, podem dir "talls valencians a les "cortes valencianas"... o no?). I, per tant, Don Alejandro ja no és Conseller d'Educació. Realment, quan va decretar el "decretasso" ho era --conseller-- només en funcions, i en eixe provisional estat va dictar sentència i va deixar la patata calenta per als altres. Així són ells, i així ens van les coses a tots.
---
Entrada inicial: 06-06-2011
--- EL "DECRETASSO". El Conseller d'Educació, Sr. Font de Mora, s'ha convertit aquests dies en l'autèntic xic de la pel·lícula, en haver decretat una parida que, entre altres repartiments de misèries, posarà punt i final als programes d'ensenyament en valencià i immersió lingüística. Sembla ser que la comunitat educativa no té intenció de quedar-se amb els braços plegats, i s'han previst diverses accions contra el taldecretasso, com ara les mobilitzacions que s'han convocat per al proper dijous, 9 de juny.
Seguint la seua tònica habitual, l'esmentat conseller ha utilitzat la televisió pública per defensar, de forma unilateral i sense dret a rèplica, la filosofia d'aquesta rebordonida decisió. Inserim a continuació un vídeo on podran escoltar l'autoentrevista que es va fer don Alejandro amb la complicitat del presentador que feia de florero:
(per a escoltar l'entrevista que don Alejandro es va fer a ell mateix, cal aturar la música de fons. CLIQUE AL BOTÓ BLANC DE L'INICI)
Aquesta notícia podria il·lustrar el darrer article publicat al burribloc que ara tenen entre cella i cella: Televisió sense vergonya (cliccc).
---
 |
| El públic els xiulava mentre ells llegien alguna cosa, possiblement escrita en valencià trilingüe |
---
--- LISÍSTRATA. El passat dissabte, 4 de juny, la Companyia BUTACA TEATRE va estrenar al Teatre Municipal de Pego una divertidíssima adaptació de l'obra LISÍSTRATA, escrita i interpretada en valencià anterior al trilingüe del 50% sense línies. El públic, que va omplir la sala de gom a gom, premià amb una sorollosa ovació aquest magnífic treball. Tant el director de la companyia --Cèsar Monzonís--, com un dels primers actors --Tomàs Llopis-- són components qualificats de la nostra BURRERA COMPRIMIDA. Per tant, estem segurs que algun dia dedicaran una croniqueta de Lisístrata i de Butaca Teatre per a ús i gaudi d'aquest modest burribloc que ells han vist nàixer. Amén.
---
--- MOVIMENT 15M. Durant les pròximes actualitzacions d'aquesta secció procurarem informar, encara que siga en petites dosis, sobre els esdeveniments que es deriven d'aquesta moguda. Els polítics continuen xiulant, segurament esperançats que açò siga una coseta anecdòtica. Clar està que demanar-los que eliminen un senat innecesari (260 senadors), les pensions vitalícies que s'han concedit, la reducció de cònsols i ambaixadors, el canvi de la llei electoral i moltíssims detallets així, són coses que, a ells --als polítics--, no els fa gens ni miqueta de gràcia. I per això xiulen.
MÚSIQUES QUE HAN AMENITZAT ANTERIORMENT AQUESTA SECCIÓ:
POSA'M MENTA (els vocalistes pronuncien "póssa'm menta").
El dia 6 de juny de 2011 vam publicar un burribreu sobre el decretasso del ja exconseller d'Educació. La tal notícia ens va inspirar la selecció d'aquesta peça, ja que el seu text i la forma d'expressar-lo s'ajusten al valencià de 50% i sense línies que propugnen els mandarins valencians. Per a escoltar la cançó clique sobre el quadret blanc que hem inserit a continuació:
Clique ací per a escoltar "Posa'm menta":
2 comentaris:
Publica un comentari