ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

13 d’agost del 2013

MARIA JOSEP ESCRIVÀ




Foto: Alberto Borja
El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.

A banda d’aquests fets vitals, al seu currículum acadèmic consta que és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Catalana. El darrer títol se'l va guanyar gràcies a haver defensat amb èxit, davant d'un tribunal amable, la tesi doctoral titulada «Una poètica dels sentits. Josep Piera: Poesia 1971-1991» que fou dirigida per Jaume Pérez Montaner. 

A banda d'academicismes, hi ha hagut algunes sorts literàries que li han aportat autoestima. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a més d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en l’entranyable i meritòria col·lecció «Edicions de la Guerra», de l’editorial Denes. L’any 2007, Flors a casa va merèixer els Jocs Florals de Barcelona, i amb això, l’autora, el reconeixement de Poeta de la Ciutat. És autora dels poemes del llibre Cal·ligrafies al buit (Olot, 2011), impulsat, il·lustrat, editat i imprès per l'artista bibliòfil Miquel Plana.

L'any 2016 va publicar Serena barca a Edicions del Buc, en un format preciós dissenyat per Dídac Ballester, com tots els d'aquesta editorial de l'Horta. El llibre va estar tocat per la gràcia des del moment que va veure la llum, i va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians  de l'any 2017. Però el premi més important per a l'autora és que Serena barca ha estat reeditat l'any 2021.
 
El seu últim llibre publicat, fins al moment, és Sempre és tard (Proa, 2020), guardonat amb el premi Miquel de Palol de Girona i, més encara!, distingit amb el Premi de la Crítica de poesia en català l'any següent, el 2021.

I hi ha un fet entranyable i simbòlicament important que falta ressenyar ací: el premi Joan Climent concedit al millor poema publicat en un llibret de falla de Gandia, l'any 2004. És entranyable pel nom del poeta-amic admirat i enyorat, i també pel revulsiu que el premi Joan Climent va suposar dins del món literari faller gandià i saforenc.



Ha estat inclosa en antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), Imparables. Una antologia (2004) o Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008).


Sempre que pot, es dedica a divulgar el plaer de llegir, escriure o escoltar poesia, a través de l’organització de recitals poètics, o de qualsevol acte de dinamització literària. Ha format part del Consell Executiu del Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell de la Safor durant el període 2003-2016, on ha estat al cap de la secció de Literatura. De 2010 a 2018 va exercir com a presidenta del col·lectiu Saforíssims Societat Literària. Més enllà de càrrecs estatutaris, tot un honor. Dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef», d’Edicions 96, casa —en el sentit més humà de casa— en la qual treballa des de novembre de 2011.

Poemes seus han estat traduïts al castellà, a l’italià, al croat, a l’eslovè, al basc, al francès o a l’alemany.

L’any 2010 va coordinar el llibre col·lectiu For sale, o 50 veus de la terra, també a Edicions 96, del qual se’n va fer un espectacle que ja ha recorregut diverses comarques valencianes.

És (co)responsable de l’edició, juntament amb Josep Lluís Roig, de L’inventari clement de Gandia (2012), un llibre de V. A. Estellés que, l’any 2009, van descobrir que havia sigut el vertader guanyador del premi Ausiàs March de l’any 1966, i que, fins ara romania inèdit, a l’Arxiu Històric d’aquella ciutat.

L'any 2013 va publicar un àlbum il·lustrat, una narració llarga titulada Àngels de nata (Edicions 96; il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet), que reivindica que el sentit positiu de la vida, i la màgia que la imaginació i la literatura possibiliten, ho poden quasi tot.

És autora del conte titulat L'Home del Capell de Palla, que funciona com a fil narratiu a l'espectacle homònim, juntament amb l'animació amb arena d'Amadeu Vives, i la música de Cristina Martí (dolçaina), Àlex Velázquez (piano) i Xavi Richart (dolçaina). Es va estrenar a Pedreguer l'abril de 2012

També en el gènere narratiu és autora del relat «Companys de viatge», inclòs dintre del volum col·lectiu 10 de 2, publicat per Escola Valenciana amb motiu dels deu anys del programa de Voluntariat pel Valencià (2015). I de l'any 2016 és «La follia de viure», que forma part del llibre col·lectiu Entre dones, publicat per Balandra Edicions (2016).

En la faceta de traductora/versionadora s'ha atrevit amb la selecció de poemes El codi de la pell (2006) de l'escriptora basca Miren Agur Meabe; i amb la novel·la juvenil, també de Miren Agur, titulada Què és l'amor, sinó...? (2014). Ambdues obres s'han traduït a través de les respectives versions al castellà fetes per l'autora mateixa.

Des de gener de 2013 administra el bloc Passa la vida.

La Coalició Compromís per la Safor-Valldigna la va honorar amb el XV Premi Abril d’Acció Cívica Valenciana 2015, en la modalitat individual. Un reconeixement a la seua tasca literària i a la insistència per defensar la llengua i la cultura. Ella diu que tot això hi va genèticament incorporat, però agraeix la consideració i, sobretot, se sent honrada de formar part d'un palmarès molt ben nodrit al llarg de 15 anys de combativitat cultural nacionalista.

Però allò que més la satisfà interiorment, la dedicació que li ha proporcionat una part important de les alegries dels últims anys, és el fet de compartir l’assessoria lingüística —de la mà i sota el mestratge del professor Tomàs Llopis—, de la companyia artística Burrera Comprimida SA.

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ei, quina visita inesperada! T'he de reconèixer que estic contenta de ser en la mesura que faig. I més que m'agradaria dedicar-m'hi, a la literatura i a la poesia, si pogués. Gràcies per compartir camí. Una abraçada i molta sort.

      Elimina

Entrades populars