ENLLAÇOS DE LA CASA

.

........... ............BURRÍNDEX................................................. ..................CARTELLERA AMIGA
.................Índex de continguts...............................................................Activitats d'interés

.

....................PASSA LA VIDA..............................................................EL CORRAL DE BUCOMSA
.....................
Pulcribloc.....................................................
...........................................................

21 de març de 2011

FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS
Lema: Ridículum vitae
Artista: Macareno les Penyes
Poeta: Rafa Burilla

ACLARIMENTS PREVIS:

Com que la nostra falla és virtual, havíem previst que vostés pogueren pegar-li la volta amb el ratolí de l'ordinador, però la inexperiència de l'artista faller, Macareno les Penyes, ens ha jugat una mala passada i no hi ha forma d'accedir a les escenes laterals i a la cara posterior del monument. Hem inventat un mecanisme de virtualitat manual per tal d'intentar que imaginen el contingut de les escenes ocultes.

Tal i com manen els cànons fallers, plantàrem la falla de nit, però no hi ha hagut manera d'aconseguir que es fera mai de dia, ni automàticament ni manualment. Per eixe motiu, el fons de la fotografia del monument en qüestió és completament negre. Damunt, la càmera del nostre fotògraf, Pepe el retratista, patia una estranya avaria que va impedir que apareguera la lluna. Així doncs, la falla només es pot veure de nit i sense la llum de la lluna, si bé s'hi distingeixen amb claredat les tonalitats més blaves de la pintura.

VISITA AL MONUMENT (tècnica: virtualitat manual)

PINOTXO
Des d'un temps ençà els humoristes acostumen a utilitzar la figura de PINOTXO per a referir mandataris i dignataris mentiders (ja saben que, a Pinotxo, se li allargava el nas quan deia mentides). Però com que el referit personatge és de ficció, i a més, molt entranyable, i els nostres pinotxos són reals com la mateixa vida i no tenen res d'entranyable, hem decidit substituir PINOTXO per BIRLOTXO (amb l'ajuda de la imaginació tindrà el mateix efecte). Afortunadament, als mentiders autèntics, no se'ls allarga el nas quan menteixen, perquè, si fóra així, els accessos a molts edificis públics estarien obstruïts per culpa dels nassos birlotxins.

BIRLOTXO
Així doncs, una figura birlotxina curulla el nostre monument, amb una llarga narípia per ceptre i un embús mani-còmic per corona. El coet borratxo que s'hi distingeix amaga una escena intitulada: "Camps de glòria" ("Campos de gloria"), on hi ha dos cartellets que, pels motius abans esmentats, tampoc no apareixen a la foto. Són aquests:







Surten naus entre els confins de l’alta mar
bull la terra entre carreres patriotes...
i entre el cel dels camps de golf bruny el xiular
del deliri volador de les pilotes. 


Sona el càntic de les goles més devotes
enardides pel fragor de les histèries;
sona afònic el raucar de les granotes
de plorar la Malva-rosa entre misèries. 


A l'extrem dret (masculí de l'extrema dreta) dels esmentats Camps de glòria s'ubica un complex amb un fotimer de palaus amb càmeres i salons de luxe que solen utilitzar els polítics per a bramar, i també una colònia de barracons on els xiquets van a escola. Com que, segons els mandataris, els tals barracons tenen caràcter provisional, el nostre guionista proposa que, mentre dure la tal provisionalitat, els xiquets puguen rebre les classes als referits palaus i salons de plenaris, i els polítics facen els debats als barracons. Així serà més curta l'eventualitat, no troben? Entre sales i barracons es poden llegir els cartellets següents:

Les campanes de l’infern toquen a glòria,
les banderes han caigut del campanar,
i els que manen fumen fums de vanaglòria
repartint-se cadiretes de cagar...


Els mediocres es dediquen a bramar,
les gavines celestials solquen l’escola...
i els tecnòcrates s’apresten a ensenyar
matemàtiques a punta de pistola.

...i en el fons de la consciència popular...,
sembla ser que estiga clar que un burro vola!!

La musa del Cabanyal sosté el pes del mani-còmic amb els seus musculosos braços, custodiada per les càmeres de Canal l'Ou (pròximament, Canal Nueve), una televisió que paguem entre tots, però que viu al servei de l'autobombo i la fanfàrria de qui la governa. Ignorem si això està motivat per la passivitat de l'oposició o és que la maquinària institucional pateix alguna mancança jurídica. Siga com siga, o s'arregla el desgavell o la tenim clara (això diu el guionista; nosaltres ens limitem a transcriure el seu guió):

Tres metàfores en forma de ninot
i una antena de matisos resplendents
representen el canal de Burjassot
on s’escriuenels guions d’un paperot
que s’inspira en els més tèrbols arguments.

Cadascun dels tals ninots són referents
de les pautes filosòfiques marcades
que s’assenten sobre els nodos permanents,
les tertúlies de debat entre parents,
i els sospirs de les marujes botinflades.


Sonen càntics de bravates desbocades
enlairant les més sonores presumpcions:
sonen mudes les proclames silenciades
invocades per les boques renegades
dels apòstates que toquen els collons. 


A la base de la façana principal hi ha la figura d'un senyor, amb un dècim de loteria apegat a l'esquena i orinant dins una copa de cava (cava valencià, per descomptat). Ignorem el significat de la referida figura. La base esmentada també està ocupada per un eixam de vaixells i de cotxes de carrera que vénen carregats de riquea i progrés per a tots els valencians, igual que el Papa de Roma, qui segurament ens honorarà amb una nova visita a canvi d'un plat de paella. 

Aclarim que la trona que cobreix els baixos de la musa del Cabanyal estava inicialment adornada amb la figura d'una rata penada, però algun incontrolat va inserir en el seu lloc un pamflet on es llig: "Llibertat d'expressió. Sí a la TV3". Per tant, en aquest cas el guionista no és responsable de la pilladeta... ni nosaltres tampoc...


...i, ...tornaran les obscures oronelles
a reviure vells fantasmes del passat,
ressorgint entre enganyoses meravelles
les consignes que amenacen les ovelles
que s’entesten a eixir-se’n del ramat.


 Les gavines volaran a tota pressa,
i entre vols judicaran als seus rivals 
amb la dèria, molt convicta i poc confessa,
d’arremetre contra aquell que no professa
els deliris de les glòries nacionals.




Foto de l'escena
A l'angle esquerre de l'ala dreta de la part contigua a la plataforma superior del centre de la cara posterior del monument, es representa una concentració de creditors de Canal 9 arruïnats. La tele de l'autobombo és líder en burrera, en baixa audiència i en deutes impagables. Sembla ser que això de no pagar és una cosa habitual en molts ajuntaments i entitats administrades per polítics. Com que són ells --els polítics-- els que han provocat tals desgavells, el nostre guionista proposa que es destinen els diners corresponents a les suculentes nòmines dels mandataris (hem dit dels mandataris, no dels funcionaris) a pagar els deutes pendents (almenys els que deuen a la gent més modesta), i ells --els polítics-- que s'esperen a cobrar quan vinguen temps més favorables (repetim que això ho ha proposat el guionista; nosaltres callem i apuntem).

L'escena central de la cara oculta de la falla amaga una figura invisible que pertany al líder del partit que diu aspirar a governar la xeneralitat (la tal figura és invisible; per això està amagada i no es veu)Al seu voltant circumden tres o quatre branques de zapatistes barallant-se entre si, mentre una fada maligna els adverteix que estan a un pas de fer el ridícul electoral més espantós de la història, malgrat els despropòsits dels actuals mandarins. A l'esquerre de la figura invisible, s'hi troben catorze grupets que aspiren a ser l'alternativa de l'alternativa. Els esmentats grupets s'havien ajuntat per a pactar coalicions, però també es van barallar, i els catorze es van subdividir en trenta quatre (set o huit de verds, altres tants nacionalistes, cinc o sis mixtes... i la resta encara estan per definir)...:




Què voleu que us diga jo
de tan penoses disputes?
On està la solució
que tempere la raó
daquesta casa de put... (perdó) 
d’aquest grinyol de flaütes?


Minories diminutes,
transfuguismes rebotats,
majories absolutes,
mitjanies dissolutes
i mediocres malcarats
reconquisten desbravats
les valències silencioses
i rebufen desbocats
les històries escabroses
que conformen doloroses
les més tristes realitats.


I els sectors més resignats
preguntem amb veus dubtoses
si és millor ser convidats
d’eixes pífies tan pomposes
o romandre en les morboses
catacumbes misterioses
del país dels renegats. 


I al raconet més humil de la falla hi ha un ninot amb cara de resignat que representa la figura del nostre guionista, als peus del qual es veuen uns cartellets bruts de fang on es pot llegir:


 Jo no sé si és més culpable aquell que enganya
o els ingenus que ens deixem embacorar,
però sembla que està clar (i no m’estranya),
que emboirats en el temor que es trenque Espanya...
...hem perdut fins el bon gust de protestar!


Mentre els mansos que sols saben divagar
solen perdre’s en tertúlies de borratxo,
els sabuts tenen el gust de maquinar
la manera més graciosa d’estafar
la més trista voluntat del populatxo. 


Però, tal i com manen els cànons fallers, les falles han de ser cremades per a purificar amb el foc els nostres pecats més inconfessables... i la nostra falla no havia de ser menys, per virtual que fóra.

LA FALLA CREMANT-SE
Cap ninot no va ser indultat pel jurat, però misteriosament, quan els serveis de neteja retiraven les cendres del burribloc, van descobrir perplexos que... aquella trona que cobria els baixos de la musa del Cabanyal i que algú va recobrir amb un pamflet.... HAVIA QUEDAT INTACTA!... S'HAVIA AUTOINDULTAT!


I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat.


1 comentari:

Entrades populars