Tomàs Llopis i Guardiola (Beniarbeig, 1954). Resideix a Pego, on va ser catedràtic a l'IES Enric Valor durant vint-i-quatre anys fins a la jubilació. És col·laborador en diverses publicacions d'orientació literària, especialment a L'Aiguadolç, de la qual és també membre del consell de redacció; i autor de llibres per a l'ensenyament (Curs de narrativa i Curs de poesia, amb Antoni Espí; Excursos i Traços, amb Antoni Espí i Isidre Crespo. Ha fet estudis i pròlegs sobre Enric Valor, Bernat Capó, Maria Ibars i Salvador Bolufer, entre altres, però no se’l pot acusar d’haver inventat la burrera, només va ajudar a comprimir-la en un llibre. Ha traduït La lluna fugissera (The fugitive moon) del poeta indi Satish Gupta.
Ha publicat dos llibres de poemes: Palau de cendra (premi 25 d'abril Vila de Benissa, 1999) i Sospirs de Babel; un llibre de prosa de no ficció (amb David Trallero): Llibre de la Banda: 75 anys de la Unió Musical de Beniarbeig; la rondalla El rei cec i el relat Lluc, i una novel·la juvenil: Les volves d’aquella neu. La seua obra de poeta i de prosista ha estat antologada repetidament. L'any 2012 va guanyar el premi Andròmina de narrativa, dels prestigiosos premis Octubre, amb la novel·la Hi ha morts que pesen cent anys. L'any 2016 publica Contra les aules (Tres i Quatre), resultat d'una reflexió memorialística i vital que li permeten, al final de la seua vida docent, d’anar «contra les aules», contra la metàfora, i a favor d’uns altres temps amb uns altres actors i potser en uns espais diferents. L'any 2022 publica Indòmit (Lletra Impresa Edicions), una novel·la sobre un episodi poc conegut de la nostra història i un personatge fascinant, don Rodrigo de Mendoza, el marquès de Cenete. El mateix any 2022 va guanyar el XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb Cremareu aquesta carta (Edicions Bromera), una novel·la històrica situada en la Germania valenciana.
Ha publicat dos llibres de poemes: Palau de cendra (premi 25 d'abril Vila de Benissa, 1999) i Sospirs de Babel; un llibre de prosa de no ficció (amb David Trallero): Llibre de la Banda: 75 anys de la Unió Musical de Beniarbeig; la rondalla El rei cec i el relat Lluc, i una novel·la juvenil: Les volves d’aquella neu. La seua obra de poeta i de prosista ha estat antologada repetidament. L'any 2012 va guanyar el premi Andròmina de narrativa, dels prestigiosos premis Octubre, amb la novel·la Hi ha morts que pesen cent anys. L'any 2016 publica Contra les aules (Tres i Quatre), resultat d'una reflexió memorialística i vital que li permeten, al final de la seua vida docent, d’anar «contra les aules», contra la metàfora, i a favor d’uns altres temps amb uns altres actors i potser en uns espais diferents. L'any 2022 publica Indòmit (Lletra Impresa Edicions), una novel·la sobre un episodi poc conegut de la nostra història i un personatge fascinant, don Rodrigo de Mendoza, el marquès de Cenete. El mateix any 2022 va guanyar el XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb Cremareu aquesta carta (Edicions Bromera), una novel·la històrica situada en la Germania valenciana.
En la seua faceta com a col·laborador en diferents llibrets de falla, va obtenir el premi Iaraní, amb l'obra Músic pagat no fa bon so (Gandia, 1996), i el Joan Climent de poesia (Gandia, 2002), amb la qual cosa queda demostrada la seua contribució a normalitzar i dignificar les lletres falleres.
Completa la seua tasca d’ensenyant i d’escriptor amb activitats de recitació poètica i i d’actor teatral aficionat a la companyia Butaca Teatre de Pego. També gestiona la seua pròpia pàgina Web (clic) on s'inclouen les edicions de l'espai Amb veus d'altri que s'emeten a Ràdio Pego amb freqüència setmanal.
L'any 2016, el MI Ajuntament de Pego el declarà fill adoptiu d'aquella vila, la qual cosa —assegura— l'ompli d'orgull i de satisfacció.
Dit tot això, se sent particularment satisfet de la seua obra no escrita, faceta en què destaca la brillant inducció de don Salvador Bolufer a recopilar i a publicar els seus poemes en un llibre, Burrera comprimida. Després de tan feliç esdeveniment, li ha recaigut l’honor de compartir la presidència de l’Acadèmia de la Burrera, on ocupa la cadira W, i l’assessoria lingüística de BUCOMSA amb la doctora i poeta Maria Josep Escrivà —Dama del Grau—.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada