tag:blogger.com,1999:blog-6800073487445871945.post4525388328289365267..comments2017-12-25T20:38:18.934+01:00Comments on El rebost de bucomsa: «FUM», DE JOVI LOZANO-SESERBURRERA COMPRIMIDAhttp://www.blogger.com/profile/02662150626504330473noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-6800073487445871945.post-28144396896921409272012-08-17T01:59:11.206+02:002012-08-17T01:59:11.206+02:00Benvolgut i admirat Jovi: jo sóc de les que afirma...Benvolgut i admirat Jovi: jo sóc de les que afirma rotundament que la realitat sempre sempre supera la ficció. Del teu conte, o sospir, o panteix, o les tres coses a la una, em va captivar just aquesta capacitat de moure a la compassió ('compartir el sofriment', eh?) des de la primera línia, sense escriure ni una sola paraula sobrera. Em va semblar un poema en prosa, en aquest sentit de dir només l'essencial i provocar sentiments grandiosos. "Avesada al desconcert, la xiqueta ja no plora." És impossible no estimar per sempre més la petita Keren i sumar-nos a l'últim gest de protecció de la mare: "Sols gosa tapar-li les oïdes". <br />Gràcies per haver-nos confiat el conte. Ja sabia jo que el Natxo i tu podíeu fer un duet perfecte.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6800073487445871945.post-24274806139078739532012-08-17T01:43:03.236+02:002012-08-17T01:43:03.236+02:00Recordar, no oblidar, i no tornar a caure en els m...Recordar, no oblidar, i no tornar a caure en els mateixos errors. Segur que tothom ho subscriuríem i hi signaríem ja. Però, paradoxalment, els errors i els horrors es repeteixen una i una altra vegada. I siga com siga, sempre venç la vida, i sempre tenim el consol, i la grandesa de l'art, que és capaç de fer més amable l'existència, de salvar-nos com a humans, que no és poca cosa, no creus? Gràcies pels teus comentaris. Ja hem comentat més d'una vegada que anima veure que les coses que fem provoquen la resposta. Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6800073487445871945.post-16979661692434837922012-08-15T21:02:45.668+02:002012-08-15T21:02:45.668+02:00Estimats amics i amigues del Burribloc, em plau ha...Estimats amics i amigues del Burribloc, em plau haver de dir-vos que amb aquest post heu completat precisament el que volia transmetre amb "Fum". Crec que les fotos del Natxo Francés conjuguen a la perfecció amb les escasses línies del conte. Al cap i a la fi, no sé si és un conte o un sospir, un panteix. És una història que ens pertany a tots des del mateix moment en què ens esborrona saber que no és ficció. Tant de bo ho haguera estat!Jovi Lozano-Seserhttps://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6800073487445871945.post-45481385621488903012012-08-15T18:23:12.261+02:002012-08-15T18:23:12.261+02:00llegint aquestes poques ratlles he recordat El xal...llegint aquestes poques ratlles he recordat El xal de Cynthia Ozik, o Jo confesso de Jaume Cabré en què aquesta mateixa escena es repeteix amb més o menys exactitud. La veritat és que cadascuna de les morts que van esdevenir en els Lager seria una història diferent que ens contarien els seus protagonistes si ens la pogueren contar. Per això crec que ens cal no oblidar mai. És a dir recordar-ho constantment,<br /> encara que comencen a quedar pocs supervivent de l'Holocaust.<br /><br />Mercè Llorethttps://www.blogger.com/profile/03394475394168648216noreply@blogger.com